28.2.05

no ho fem bé...

L'altre dia quan estava recollint el meu fill petit a la llar d'infants vaig presenciar un episodi que segurament per la majoria d'adultes que hi havia per allà va ser d'allò més normal... i a mi em va fer posar la pell de gallina.

Hi havia un nen que acabava de tirar una joguina per terra. Havia vist que arribava la seva mare, i per tant la titella havia deixat de tenir cap mena d'interés. Normal. Se li va dir que sisplau la recollís per endreçar-la, i s'hi va negar. Li van insistir, i ell no la volia recollir. Aleshores, l'educadora va prendre part activament, i la mare va marxar de l'aula!!!
Quin drama pel nen... perquè hauria de tenir cap valor recollir la titella, si el que ell volia era simplement estar amb la mama, que segurament feia vuit hores que no veia?

Amablement va ser obligat, forçat, apretat... finalment va endreçar la joguina i com per art de màgia la mare va entrar a l'aula. No ho fem bé. Tant fàcil que hauria estat fer una abraçada al fill, fer-li dos petons i recollir la joguina agafat de la mà de la mare...

Avui una altra història, aquesta vegada més subtil i manipuladora. Demà la classe va amb autobús a veure una obra de teatre. En deu minuts que he estat per allà, potser he sentit deu vegades frases com "si no et portes bé no aniràs amb autobús"... No ho fem bé.

Perquè demà aniran tots amb autobús i per tant estem dient mentides. Perquè les coses s'han de fer perquè en si mateixes són bones i no per una recompensa, perquè llavors fem crèixer persones que només poden "funcionar" a base de premis. Perquè el xantatge no és sa ni constructiu.

Ens oblidem del que necessiten els nens, i llavors de les nostres pel·lícules mentals sobre el que és correcte (que no és més que el fruit de tot el que han projectat els nostres pares i mares a nosaltres tan bé com han sabut) en fem "teories pedagògiques".

No ho fem bé...
ja comença a ser hora de que ens comencem a plantejar com eduquem...
amb una consciència oberta i lluminosa.