imagineu que, com alguns afirmen, l'entrada i la sortida a la vida és com una d'aquestes portes. neix un bebé, i entra al nostre món venint "d'algun" lloc que ens és desconegut. mor algú i surt d'aquest món, i se'n va a algun altre que tampoc coneixem.
i zim, zam.... la porta entre allò que coneixem i el que no deixa que per uns instants les energies d'un i altre costat es toquin... són aquells moments d'experiències profundes en què si es fa atenció es poden tenir sensacions que habitualment no ens arriben, perquè estem al món d'aquí, i és molt racional, tot plegat.
zim, zam... a vegades la vida ens dòna l'oportunitat d'estar connectats i connectades a la grandesa del que se'ns escapa, als misteris del que no podem explicar... i justament això passa quan vivim experiències tan transformadores i profundes com és ser a prop d'un naixement, o ser aprop d'una mort...
voldria com a persona i com a doula, aprendre l'art d'acompanyar aquests moments.
