Aquesta tarda he passat una estona compartint idees, links, llibres i reflexions amb un grup d'embarassades que habitualment es troben per fer exercici físic. Com que aquesta no és la meva "especialitat", jo els he proposat de xerrar, des del meu lloc de doula, des de l'espai de suport emocional... diria que ha anat molt bé!Elles venien amb les preguntes a punt: per parlar d'epidurals, de cesàrees, de ginecòlegs i intervencions... però llavors he agafat el fil: el de donar importància a les coses positives de l'embaràs i el part, i l'arribada del fill.
Els he "recordat" que estarien 9 mesos fent la meravella de formar i crèixer un bebé, i que el dia del part era el GRAN dia que es coneixerien i es veurien les cares. I que per tant, era un dia molt especial, i els faria bé saber i sentir que havien preparat aquesta arribada amb carinyo i respecte. I que hi tenen molt a dir.
No he deixat d'animar-les a informar-se, a buscar sobre els temes que els fan més por, a fer-li preguntes absolutament malintencionades al ginecòleg, per assegurar-se de que serien ben tractades el dia del part... Els he explicat que la por i les presses eren enemics pel part, i que els nostres cossos poden fer tot el procés, -des del principi al final, part inclós-, de dur al món una nova vida.
Ahir la Mº Àngels tot presentant el llibre de la Consuelo Ruiz Vélez-Frias, "Parir sin Miedo", va dir que moltes de nosaltres, que tenim aquesta passió pels parts i la maternitat (entre les quals m'incloc)... també som una mica Consuelos, i compartim aquella seva passió i entrega.
M'he sentit una mica Consuelo, quan a l'hora de marxar m'han donat les gràcies amb uns somriures plens d'una energia... menys poruga.
