Hi ha coses que no són un problema ni una malaltia, i la gent s’entesta en què ho deuen ser, o ho tracten com a tal sense ni reflexionar-ho. Aleshores és quan es genera un problema de veritat. Exemples: el part, el son dels nadons, l’alimentació, el control d’esfínters... De cadascun d’aquests temes en podreu trobar munts d’articles, llibres, videos... on es fa un repàs detallat a totes les possibles malalties, trastorns, complicacions...Per sort, hi ha gent que se'n comença a adonar: més d’un cop he sentit dir a dones que caldria algun manual que tractés a fons el goig i el plaer d’aquesta gran etapa de la vida, la maternitat i la primera infància.
Nosaltres les doules podem tenir la funció de “recordar” suaument a la societat que la majoria d’aquestes situacions no es converteixen en problema si s’entén que hi ha moltes modalitats i temporalitats per al creixement i per tancar cada cicle. És una qüestió de respecte i escolta, en la majoria de casos, dels ritmes de la persona que tenim davant. O d’escolta del propi cos. I d’acceptar amb alegria el que passa, sabent que simplement “passa”. Com cada una de les etapes de la vida
És una tasca engrescadora, oi?
