S'acaben les vacances i tornarem a les feines, amb una certa mandra, però també amb ganes.Hi ha unes quantes mares, que no ho acaben de viure així. Van parir fa poc, van afegir les vacances a la baixa de setze setmanes... i ara toca reincorporar-se al món. Han estat un temps vivint amb intensitat la capbussada a un nou món de sensacions i de relacions, la criança pell a pell, la desaparició dels rellotges... però per sobre de tot han estat fortament vinculades al bebé.
Doncs aquestes mares no tenen cap ganes de reincorporar-se al món laboral. Des que va nèixer la criatura han fet un procés d'adaptació contínua i amorosa a les canviants necessitats del petit o la petita. I ara es troben fent una adaptació a un canvi brusc, pautat en el temps i socialment molt ben considerat: frases del tipus "que bé, ara podràs desconnectar una mica de la mainada...". Sovint fins i tot passa que no es donen permís per dir que no és això el que necessiten, de tan forta com és la pressió de l'entorn.
Desconnectar? Quina mare que s'ha vinculat de manera sana i amorosa amb el seu fill o filla vol desfer ni que sigui per una estoneta aquest vincle? Quina mamífera deixa la cria quan encara està indefensa davant la vida?
El que és realment un signe de salut emocional és que costi fer aquest pas, que no sigui fàcil la separació de la díada mama-bebé. Tots dos s'adaptaran a la nova realitat, sobretot si es viu amb comprensió i paciència, és clar. Però es tracta d'un procés feixuc, perquè la realitat fa necessari forçar aquesta separació molt abans de que tots dos estiguin preparats per a fer-ho.
