us podeu imaginar que em van regalar el mètode aquell que predica deixar adormir els bebés plorant, sota l'argument que ho han d'aprendre (que no mereix ni ser anomenat) en una farmàcia de guàrdia, només per haver demanat algunes cosetes per a un bebé acabat de nèixer, a la nit? no m'ho podia creure, quan vaig obrir la bossa i el vaig trobar. per suposat que no el vaig ensenyar... ja en parlarem.
va ser tota una barreja d'emocions: fúria, desànim, incredulitat, dubtes... pensat amb serenitat ja sóc conscient de que cada granet de sorra serveix per a molt, que cada mare i bebé que ajudem, en realitat servirà també per a moltes altres mares i nadons, que existeix una mena de "justícia còsmica" que acaba per reconèixer la bona feina... però vaig pensar: i si qui hagués anat a la farmàcia no hagués estat la doula? i si la mare del nadó no tingués consciència de que vol una criança amorosa?
vull pensar que segurament el farmacèutic no ho va fer amb mala intenció... però tinc ganes d'anar-lo a visitar altra vegada, per comentar aquest gest, i veure si també aquí podem aportar una mica de llum...
