"i què passa si una dona acaba de parir i no té una amiga doula?" amb aquesta pregunta m'emocionava una amiga, dos dies després de parir el seu primer fill.
el part es va avançar. no estaven preparats encara per al part, a l'hospital es van sentir molt sols, van tenir temps de sorgir les pors, el sentiment de descontrol, de no saber com afrontar cada contracció, i encara més por... quan em van trucar, el ninet ja havia nascut, sense anestèsia tot i haver-la demanat, amb episotomia no sabem si del tot necessària, i encara amb la por i el cansament al cos. però tots s'anaven recuperant.
després comença l'aventura: arribar a casa, els pits que fan mal, els plors angoixants a plena nit... dubtes, pors, ganes de saber els perquès... i la doula era allà a prop, ajudant als nous pares a fer fora els fantasmes...
més tard, amb la confiança i poc a poc, les preguntes... per què em fan tant mal els pits? durarà molts dies? menja prou? per què plora? necessito biberons? com s'ho fan les dones que no tenen una amiga doula, quan passa tot això?
i... en silenci... les meves preguntes: per què no es respecta el procés del part com un fet importantíssim i crucial tant per la mare com pel bebé? perquè no s'informa més bé? per què no s'afavoreix l'alletament? per què tantes pors? per què?
